La incorporació de l’infant a la Llar
comporta un canvi en la seva vida, perquè passa d’un entorn reduït i conegut a
un altre més ampli i diferent per a ell. I l’educadora passarà a ser el seu
referent afectiu, proporcionant-li seguretat, afectivitat, punts de referència
i establint un vincle amb ell, el qual li facilitarà el desenvolupament de la
seva seguretat i autonomia.
L'atenció cap el infant ha de ser adequada
i de qualitat, i la seva relació de comprensió, comunicació i d'escolta basada
en l'empatia.
Ha de conèixer els interessos i
necessitats de l’infant i també del grup, per tal de poder adequar la
intervenció als diferents nivells i ritmes d’aprenentatge.
Ha d’afavorir la socialització a l’aula i
alhora observar comportaments i situacions que es puguin donar durant
l'activitat per poder tenir més eines de treball i comprensió.
Ha de proposar activitats que siguin
motivadores, significatives, socialitzants i lúdiques (característiques
específiques per el període d’adaptació dels infants) i que afavoreixin el
coneixement del seu entorn proper, és a dir, dels companys,de les educadores i
de l’espai que l’envolta. I a través d'aquestes activitats promoure la
manipulació i experimentació en l'infant a partit del material que posi al seu
abast.
Ha de participar en les activitats però
sense dirigir-les ni coartar-les. I conèixer i disposar dels instruments
necessaris per poder portar-les a terme.
I per últim, ha de planejar, programar i avaluar totes
les activitats, tant a nivell individual com de grup.
